Out for a while (2012)

Bernat Font Trio ITunesSpotify

Info

1. Lonely Child
2. Traveller’s Bounce
3. Tangier Nights
4. Next Move
5. Himalayan Sun
6. God Is In The House
7. Rotten Fruit
8. Flee
Sunset In Sunion
 Jogiwara Road
 Tribute Blues
 Roll That Thing (piano solo)

Bernat Font, piano
Ivan Kovacevic, contrabaix
Martí Elias, bateria

Tots els temes són composicions de Bernat Font.
Enregistrat els dies 29, 30 i 31 d’octubre de 2012 per David Casamitjana a l’Auditori Pau Casals, El Vendrell.
Mesclat i masteritzat per David Casamitjana a Espai Sonor Montoliu.

Swit Records, 2012

[Electronic Press Kit]

Crítiques:

No sucede a menudo que un tradicionalista abra la puerta al futuro, pero este joven pianista español es capaz de hacerlo. Bernat Font adopta con astucia los estilos de Erroll Garner, Art Tatum, Fats Waller, Oscar Peterson, etc. según cada canción; pero ha conseguido edificar con éxito una originalidad realmente propia, habiendo digerido los estilos de esos maestros. Sus composiciones tienen un auténtico sentido melódico y armónico, y en las improvisaciones evita a propósito los trazos brillantes del virtuosismo que con frecuencia vemos en la forma de tocar de los tradicionalistas; él va exponiendo frases controladas, seguras y bien pensadas, creando así una atmósfera muy personal.


Hoy en día, cuando es extremadamente difícil constituir una originalidad propia, aplaudimos que este joven pianista haya encontrado cómo desplegar la suya. En este panorama, mientras brillan Robert Glasper y Jason Moran, aparece un pianista como Bernat Font, y este hecho nos permite ser optimistas en cuanto al futuro del jazz.

Yukinori Ohmura



La formació de trio amb piano, contrabaix i bateria té un llarg recorregut en la història del jazz. Comença a posar-se de moda a partir dels anys quaranta del segle passat amb trios com el d’Erroll Garner i segueix en les dècades següents amb els d’Oscar Peterson, Ray Bryant, Ahmad Jamal, Gene Harris, Monty Alexander i un llarg etcètera. A casa nostra, Tete Mon- toliu i Ignasi Terraza han il·lustrat amb brillantor la mateixa fórmula. Tots aquests trios tenen característiques molt diferents en funció de la personalitat del seu pianista–líder, però també dels arranjaments i el so de conjunt que entre tots arriben a construir.


Bernat Font i els seus companys s’afegeixen a aquesta saga i ens ofereixen una nova proposta en la que el trio ja exhibeix una fesomia ben personal i definida. Això es deu tant al fet que tots els temes interpretats són composicions de Bernat Font, com al tractament especial i enginyós que reben aquest temes els quals, malgrat partir de motius diversos,
fins i tot amb expansions cap a l’exotisme (Tangier Nights, Himalayan Sun), son reconduïts hàbilment cap el llenguatge del swing. La personalitat del trio també es posa de manifest en l’entesa perfecta entre els tres components del grup, de tal manera que molt sovint tenim la sensació, no pas d’escoltar un pianista i dos acompanyants, sinó a tres músics treballant en equip i gairebé en pla d’igualtat.


És just destacar el fraseig eloqüent, la pulsació plena de relleu i el swing insistent (Lo- nely Child, Jogiwara Road), relaxat (Himalayan Sun) o alegre (God Is In The House) de Bernat Font i també el seu sentit del blues (Tribute Blues). Igualment cal remarcar la sòlida pulsació d’Ivan Kovacevic al contrabaix i la respiració rítmica flexible, enèrgica o suau, segons con- vingui, que Martí Elias a la bateria transmet a tot el grup.


Out For A While, el seu segon disc, representa un pas més en l’ascendent trajectòria d’aquest trio que promet arribar encara molt més amunt.


Ricard Gili, trompetista, director de La Locomotora Negra i president de la Fundació JazzClass.



CAMINANT AMB ELS DITS

Els dits d’en Bernat llisquen, friccionen, somouen i allargassen el piano, que es deixa copejar amb delectança. La música que en sorgeix palpita el so d’uns viatges i cada cançó els testimonia. Són peces bastides de fragments combinats sense atzar, fruit d’una juguesca entremaliada on els intervals perden la inèrcia i els patrons rítmics són capgirats creant sorpresa… Les melodies es trenen en un fer
i desfer per donar veu a la tristesa o a la joia, bellugant les notes, a voltes eludint la lògica, a vegades evocant els mestres, sovint creant noves dreceres envers cims insospitats. En aquest àlbum tot recorda a tot i l’artista, amb destresa i enginy, ho broda per a formar un cos renovat, ben recolzat per Ivan Kovacevic i Martí Elias, que l’engrandeixen amb companyonia i savoir faire. Bernat Font ha xopat d’altres pianistes que l’inspiren… Ell és broll creatiu i compon tal com si dibuixés el seu propi mandala, traçant un laberint que el porta al cor de si mateix, a ser conscient del seu trajecte. Un camí enigmàtic que es desvela en aquest treball magnífic.

Big Mama Montse, cantant de blues

Bernat Font - 2014