The Sand – Live (2014)

Bernat Font Trio ITunesSpotify

Info

1.Opening
2.Mice
3.Smiling Woo
4.Ulls Ametlla
5.Seafood
6.People
7.Crawling Rag
8.Disappearance
9.Himalayan Sun
10.Dreams Can Be Nightmares
11.Wakin’ up Peacefully
12.The Lord Is Back


Bernat Font, piano
Ivan Kovacevic, contrabaix
Martí Elias, bateria

Tots els temes són composicions de Bernat Font.
Enregistrat el 20 de maig del 2013 per David Casamitjana a la sala Tete Montoliu, L’Auditori de Barcelona
Mesclat i masteritzat per David Casamitjana a Espai Sonor Montoliu.

Swit Records, 2014

[Electronic Press Kit]

Crítica de Pere Pons: Foc als dits

Un nou disc de Bernat Font convida a la celebració absoluta. I més si es tracta d’un directe, que és on aquest músic aboca tota la passió que li bull per dins, que no és poca. Blues, swing, jazz, rag, boogie, stride… tots els estils es fonen en els dits d’aquest prodigi de les tecles d’on surt un foc que encén l’ànim del primer que pari l’orella.


La capacitat de saccejar que te a les seves mans resulta incontenible i així ho deixa palés amb aquest enregistrament on es reiventa tres temes del seu primer disc d’estudi (“Ulls Ametlla”, “Seafood” i “The Lord is Back”), recupera una composició del segon (“Himalaya Sun”) i ens descobreix vuit noves peces que exhibeixen les seves millors facultats com a compositor i instrumentista. 

Tot i que la font mare que nodreix el cabdal del seu torrent musical parteix de referents primitius tan cultes (Scott Joplin) com populars (Fats Waller), Font sap portar aquest corrent primigeni fins el segle XXI incorporant afluents de contemporaneïtat que poden anar des de Thelonious Monk fins a Keith Jarrett. Tampoc s’oblida dels clàssics -de Bach a Liszt- en la seva pianística il·lustrada i és la combinació de lirisme, acceleració i precissió allò que dóna una singularitat molt especial a la seva personalitat artística. Aquesta és l’admirable virtut de la seva proposta, que és converteix a l’hora en repte pel fet d’espantar als lletraferits de la contemporaneïtat mal entesa i d’incomodar als puristes.

La seva tècnica és inapel·lable, però en cap cas pretén lluir el seu virtuosisme, i això és d’agraïr. La posa al servei d’unes històries, imatges i vivències que són les que inspiren les seves composicions i el converteixen en un narrador sonor imaginatiu i poderós com pocs.

Al seu favor te la complicitat d’una base rítmica amb dos companys deviatge tant o més impacables com el contrabaixista Ivan Kovacekic i el baterista Martí Elias. Dues autèntiques pedres angulars amb capacitat extraordinària per a mantenir encesa la flama d’un foc que encén les vuitanta-vuit tecles d’un pianista màgic.

Bernat Font - 2014