The Shout (2011)

Bernat Font Trio ITunesSpotify

Info

PREMI JAÇ-ENDERROCK A MILLOR NOVA PROPOSTA DE JAZZ

1. Steeplechase Rag
2. Ulls Ametlla
3. Big 3
4. Seafood
5. After Sun
6. Bren’s Boogie
7. Don’t Put Sugar In My Sin
8. The Lord Is Back
9. Tea For Two
10. Pinoy Rag
11. Blues 4 Rhene

Bernat Font, piano
Ivan Kovacevic, contrabaix
Martí Elias, bateria

Tots els temes són composicions de Bernat Font excepte #1 de James P. Johnson i #9 de Caesar/Youmans.
Enregistrat els dies 28 i 29 d’abril del 2010 a l’Orfeó Martinenc, Barcelona, per David Casamitjana.
Swit Records, 2011

Crítiques:

És per mi del tot gratificant tenir a les mans una aposta jove i sincera, nascuda d’un músic com Bernat Font, que expressa amb tanta frescor i personalitat el seu art a partir dels ciments del classicisme musical afro-americà. Al llarg d’onze talls, nou d’ells fills del paper pautat i l’inquieta ploma de l’autor, i presentats l’un darrera de l’altre d’amunt d’un pantone jazzístic molt encertat i natural, aquests tres jazzmen fervorosos presenten el seu primer treball discogràfic titulat “The Shout”.


Arrelats al blues, al beat més regular i swingat i sempre abonats al feeling, la seva proposta musical ens porta de viatge per la primera meitat del passat segle. Del ragtime al trio clàssic de swing, passant pel boogie woogie, i de Fats Waller a Art Tatum guinyant l’ull a Oscar Peterson i Count Basie seria la síntesi més ajustada i breu per definir les seves referències i filosofia musical.


Així doncs, amb tots aquest deures ben apresos, la música que destil·la aquest enregistrament, fet pocs dies abans que el Bernat complís 21 anys, és fluida i variant, com escoltareu a Blues 4 Rhene. El tall és presentat amb suavitat i seducció, i s’engalana en el seu decurs amb originals canvis de to i de mètrica mostrant una pluralitat estilística destacable.


La destresa tècnica del trio i les formes més atrevides del seu pianista prenen forma a temes com Steeplechase Rag, Pinoy Rag, Big 3 o Bren’s Boogie, on Bernat es percep segur en l’execució d’estils i tècniques pianístiques tan complexes com els riffs i l’stride piano, fent-ho de forma alliberada.


Ulls Ametlla, Seafood, Don’t Put Sugar in my Sin i Lord is Back són potser els temes més idiosincràtics i personals d’aquest enregistrament. En els tres primers, es posa de manifest la intimitat, la respiració musical i el detall artístic. És molt notable el contrast entre la suavitat i la intensitat a Ulls ametlla, o la relaxació a què convida el glissando del contrabaix i la percussió en la magnífica composició Seafood. Lord is Back, pel contrari, és una invitació a la joventut, a la tonada més entremaliada, movent-se per la tradició del boogie i el rockabilly a tota intensitat.


Per últim, After Sun i Tea 4 Two destapen el pot on s’amaga el trio clàssic de swing, donant a entendre, tant el Bernat com l’Ivan i el Marti, que el període pre-bop encara gaudeix avui d’una permanent modernitat. Passió, raça, tècnica i autenticitat conviuen en aquest seguit de notes que acabeu d’obrir en forma de CD on, tot sigui dit, no he trobat cridòria, brams ni res fora de to. No patiu doncs pel títol ja que no són poques les vegades que cridem d’alegria, com en aquest cas, afegint-nos a l’uníson al jazz d’en Bernat i els seus companys.

Andreu Fàbregas
, cronista musical i col·laborador radiofònic de jazz

Bernat Font - 2014